El 20,8% de la població espanyola té més de 65 anys (INE, 2024). La soledat i els problemes de salut tenen una major incidència en certs grups poblacionals, especialment en el de les persones grans.
La soledat en aquest col·lectiu es veu afavorida pel fet de viure sols, per unes xarxes familiars cada vegada més reduïdes, pels canvis en els models familiars pel que fa a les tasques de cura, per la pèrdua de la parella, la fi del període laboral, l’arribada de la jubilació, la disminució de les relacions socials, les limitacions físiques i d’autonomia en la vida diària que els dificulten participar en el seu entorn… També hi influeixen canvis socials com els produïts per les tecnologies, que han augmentat els fluxos de comunicació, però fent-la menys intensa, fluida, càlida i profunda que en el contacte personal.
Segons l’OMS, la soledat no desitjada suposa un dels majors riscos per al deteriorament de la salut, i un factor determinant que afavoreix l’entrada d’aquestes persones en situacions de dependència. Es tracta d’una condició que té un impacte directe en la seva salut física i emocional. La construcció i la interrelació amb les xarxes de suport és essencial per trencar amb les barreres d’aïllament que sorgeixen al voltant de les persones grans. Els programes de voluntariat i els recursos d’atenció comunitària han d’ampliar els seus àmbits d’actuació i multiplicar els seus esforços per arribar a un nombre creixent de població exposada a aquesta situació.
D’altra banda, les demències com l’Alzheimer tenen una major incidència en les persones grans: a Espanya, el 34% de les persones majors de 85 anys tenen una demència, en el 60% dels casos és Alzheimer (Societat Espanyola de Neurologia, 2024). Les demències comporten una gran necessitat de suport i acompanyament, ja que el deteriorament de la funció cognitiva fa que aquestes persones necessitin ajuda constant. Encara que en aquest cas no estiguin soles, les conseqüències emocionals per a les persones acompanyants solen ser molt significatives, portant grans canvis en la seva vida i havent d’adaptar-se a una situació dura, inestable i emocionalment esgotadora.
En qualsevol cas, tant en els casos de soledat no desitjada com en els casos d’acompanyament a persones amb demències, és essencial poder comptar amb els recursos necessaris per donar suport a les persones que es troben en aquesta situació i, en el cas de les persones acompanyants, oferir-los també eines de suport.
